Biblioteca Garcia Marquez

Situació actual

01 01 2018 Informació del Districte

Durant la Festa Major de la Verneda Sant Martí s’ha presentat el projecte d’aquest nou equipament del barri en una festa popular

L’espai on s’ubicarà la nova Biblioteca Gabriel García Márquez va obrir les seves portes diumenge 12 de novembre al matí per tal de mostrar l’espai i el projecte constructiu que s’hi desenvoluparà.

En el solar destinat a aquest nou epicentre de la cultura martinenca, situat a la cruïlla dels carrers Treball i Concili de Trento just darrera de la comissaria de policia, s’hi van citar els màxims representants institucionals del Districte i associatius del barri, que van poder contemplar els plafons explicatius del nou edifici.

Els plafons s’ubicaran durant els propers mesos al Centre Cívic Sant Martí, i d’altres espais, per donar a conèixer l’obra a la ciutadania

L’acte d’instal·lació de la primera pedra està previst que es pugui dur a terme a l’abril de 2018, i es preveu que l’estrena tindrà lloc a la primavera del 2020.

En harmonia amb l’entorn

La nova biblioteca comptarà amb dos volums paral·lels a l’edifici de la comissaria que estaran units per un tercer volum que l’obrirà cap al xamfrà dels carrers Treball i Concili de Trento. El seu interior acollirà dos usos principals ben delimitats, un de caire documental i arxivístic, i un altre de dedicat específicament als diversos aspectes de la lectura.

L’estructura de l’edifici estarà en consonància amb el seu entorn urbà, i jugarà amb els arbres dels dos carrers a què dona façana, de manera que tot plegat constituirà una acollidora plaça d’accés a la biblioteca que en part estarà protegida pel voladís de l’edifici i pels arbres de les voreres dels dos carrers.

L’edifici constarà de sòtan, planta baixa i tres pisos (un d’ells, amb entreplanta), articulats tots plegats entre sí per un pati triangular que cus verticalment els espais i els interrelaciona visualment. Aquest pati fa que tots els serveis del nou equipament girin al voltant d’un espai alliberat a través del qual la llum natural arribarà a tots els racons. L’accessibilitat i la connecitivitat tindrà lloc al voltant d’aquest tronc central, que actuarà de distribuïdor general.

Als vèrtex del pati s’hi ubicaran els tres nuclis estructurals principals. En dos hi haurà les escales protegides i els ascensors que uniran les plantes, mentre que en el tercer hi haurà els serveis públics i les dependències del servei.

L’edifici singularitzarà encara més l’arquitectura del barri a través d’un sistema de panells de fusta que constitueix un entramat tridimensional de làmines estructurals. Aquest entramat afecta tant els pilars-pantalla com les jàsseres i els forjats, i revesteix l’edifici per donar-li una personalitat pròpia.

García Márquez a Barcelona

La vinculació de Gabriel García Márquez amb Barcelona és intensa. Hi va arribar al 1967 poc després d’haver publicat ‘Cent anys de solitud’, i va ser a Barcelona on va viure el seu gran èxit mundial. Considerada la 2a obra en castellà més important rere ‘El Quixot’,un cop s’ha traduït ja a 35 idiomes (la versió en català és obra d’Avel·lí Artís Gener), aquest volum és a 30 milions de prestatgeries d’arreu del món.

La història de la família Buendía a Macondo va ser considerada com el millor llibre a França el 1970 i un dels millors 12 de l’any dels Estats Units, a més de guanyar el ‘Chianciano Aprecia’ a Itàlia. La dimensió del seu èxit va ser determinant en l’obtenció del Premi Nobel de Literatura, l’any 1982.

De la mà de l’editora Carmen Balcells, a Barcelona va entrar en contacte amb la intel·lectualitat catalana de finals del franquisme, una etapa molt intensa per a un fervent humanista com ell. En aquest entorn va escriure ‘La tardor del patriarca’, una de les seves obres més rellevants, mentre que en altres relats d’aquella època apareixen racons tant de Barcelona com de Catalunya i s’hi poden identificar diferents personalitats de la creació catalana. Al 1975 es va establir a Mèxic, però sempre va mantenir una residència fixa a Barcelona.

El barri de Sant Martí dedica aquesta biblioteca en record a aquesta estreta relació.